Maternite suisse d'Elne
 
Associació D.A.M.E
 
 
 
 
 
 
 
   
 
dame
   
   
   
Història del Castell

El Castell d’en Bardou

El febrer del 1900, Eugène Bardou, industrial i home polític de Perpinyà , compra a Philippe de Manoël de Nogaret, vidu de Thérèse de Lazerne, un parc de 8 hectàrees a Elna, adjacent a la masia d'en Lazerne D'Avall.
Enmig d'aquest parc, Eugène Bardou fa edificar entre 1900 i 1902 una gran casa de pagès. Es quedarà en la memòria del poble com el Castell «d'en Bardou», mentre que la família la bateja « La Bardarolle», del nom familiar atribuït als Bardou « les Bardarols ».
És aviat envoltada d'altres edificis, cases dels guardians, casa del jardiner i capella ; el parc es beneficia d'un petit estany i d'una regada a encàrrec elèctric, a la punta del progrés.
Durant la bella època i al llarg d'un quart de segle, el Castell acollirà la nombrosa família d'en Bardou i Ribo, acompanyada de les personalitats del moment, els Violet (Byrrh) o el Mariscal Joffre.
L'edifici és construït segons un pla molt particular en creu grega (4 branques iguals) coronat per una cúpula vítria que difonia la llum a través dels replans dels pisos pavimentats de lloses de vidre. La cúpula és superada d'un llanternó on Mr Bardou podia veure el mar.
Els germans Pierre i Charles Mirous, agricultors, compren la propietat el 1927, al òbit d'Eugène Bardou, per a les terres fèrtils que conreen ; però el Castell resta desocupat. Dotze anys més tard, el 1939, lloguen l'edifici a Elisabeth Eidenbenz que s'encarrega de les reparacions i transformacions necessaris per fer-ne la Maternitat (1939-1944).
Desocupat de nou després de la guerra, el Castell és regularment saquejat i es degrada en el punt de perdre una ala i d'amenaçar ruïna completa.
Comprat el 1997 per François Charpentier, mestre vidrier, i la seva esposa, l'edifici reneix poc a poc.
La seva rehabilitació es fa respectant l'esperit d'origen, la totalitat de l'edifici no ha pogut ser restituït. El renaixement del Castell d'en Bardou coincideix amb el descobriment de la història de la maternitat com si les heures invasores haguessin ocultat fins aquí la memòria collectiva. Des de l'estiu del 2005, l'edifici és la propietat del municipi d'Elna.


La família «Bardou-Nil»

Eugène Bardou (1852-1927) és un dels néts de Jean Bardou (1799-1852), inventor el 1849 del cèlebre paper de fumar Job. Però contràriament als seus cosins Bardou-Job, Eugène porta l'únic nom Bardou i ha desenvolupat a continuació del seu pare, Joseph (1823-1884) una indústria paperera totalment separada de la casa Job. Les fàbriques d'Eugène Bardou de les quals la seu es troba prop de l'Estació de Perpinyà, produeixen la marca el Nil, coneguda pel cèlebre eslògan «no fumo més que el Nil» i l'elefant publicitari de Cappiello, a l’origen de la denominació familiar « Bardou-Nil ».
Associat al paperer charentes Lacroix, prenen el control del paper el Nil entre les dues guerres . Un museu del paper el Nil existeix a Angoulême. Els papers Job i Nil són exemples de l'extraordinari èxit industrial al final del XIX segle, en un departament català que es considera per a essencialment agrícola. Aquesta casa n'és també el testimoni.
Eugène Bardou té igualment una activitat política i social ; fervent defensor de la modernitat, és eligit moltes vegades a la municipalitat de Perpinyà on ocupa la seu d'alcalde radical de 1894 a 1896. És igualment l'un dels membres fundador de la unió Departamental de les Mutualitats de Catalunya-Nord.
La vida d'Eugène Bardou és també una lluita contra l'adversitat. Vidu de les seves dues primeres esposes es casa en tercer casaments amb Philomène Mérou, vídua Ribo, amb qui comparteix els seus moments de lleures a “la Bardarolle”. Té dues noies, Eva i Marie-thérèse. Però, altra desgràcia l’afecta encara amb la mort dels seus dos fills, Jules i Emile, durant la Gran Guerra.